Una mica d'història

El concepte d’aliment funcional és molt antic, s’ha trobat documentació que prova l’existència d’aquest tipus d’aliments tan aviat com l’any 1000 D.C. a Xina. A l’hemisferi oriental existeix una llarga tradició d’atribuir propietats curatives o terapèutiques a diferents aliments, però la primera vegada que s’utilitza el mot pròpiament és al 1980 al Japó. Aquesta paraula designava tots aquells aliments que havien estat fortificats amb algun constituent especial que tingués efectes fisiològics avantatjosos per a l’home. Així, en aquesta època neix al Japó aquest concepte nutricional, en resposta al fet que les autoritats sanitàries del país varen prendre consciència de la necessitat de tenir aliments que milloressin la salut de la població.

Al 1994, la American Dietetic Association (ADA) va adoptar per primera vegada la seva posició envers aquests aliments, declarant-se’n completament a favor. A més a més, un any després, es va realitzar la Primera Conferència Internacional sobre Perspectives Est-Oest dels Aliments Funcionals, que va tenir com a missió presentar tota la informació disponible fins aquell moment sobre els aliments funcionals.

Tot i això, no cal oblidar que el progrés ha d’anar sempre acompanyat d’una regulació corresponent, que protegeixi al consumidor i el benefici el màxim possible. Així, al 2006 el Parlament Europeu va passar una llei que tenia per a objectiu establir una sèrie de normes que regulessin l’ús de la informació sobre les propietats nutricionals i sanitàries dels productes (penalitzant per tant que es donés informació errònia o ambigua als consumidors).

El problema és que la legislació Europea encara no considera els aliments funcionals com

una categoria específica, sinó com un concepte. Per tant, les normes aprovades  que s’han d’aplicar a aquests aliments són nombroses, i dependran de la naturalesa del compost.

Tot i que els interessos de la indústria alimentaria a USA i a Europa han sigut diferents durant aquests últims anys, des de principis del segle XXI la inversió en aliments funcionals ha anat en augment en ambdós mercats, convertint-se en un dels camps amb més futur de la nutrició.